¡VOLUMEN FINAL DE ESTE GRAN CLÁSICO DEL MANGA JAPONÉS! Tercer volumen de Mazinger Z , el gran clásico de los mangas de robots. Go Nagai revolucionó el género de los mecha con Koji Kabuto , el valeroso piloto de Mazinger Z , con el que se enfrentaba al Dr. Infierno . ¡Un manga imprescindible!
Kiyoshi Nagai (永井潔 Nagai Kiyoshi, born September 6, 1945 in Wajima, Ishikawa), better known by the penname Gō Nagai (永井 豪 Nagai Gō?), is a Japanese manga artist and a prolific author of science fiction, fantasy, horror and erotica. He made his professional debut in 1967 with Meakashi Polikichi, but is best known for creating Cutie Honey, Devilman, and Mazinger Z in the 1970s. In 2005, he became a Character Design professor at the Osaka University of Arts. Since 2009, he is a member of Tezuka Osamu Cultural Prize's nominating committee.
Acabat el darrer tomo del Mazinger Z. Prou bé tot plegat. Sobre el dibuix sorprèn per les mesures, una mica inconsistents, però a canvi té prou expressivitat. A l'igual que el manga Astroboy, llegit fa un parell d'anys, els robots aconsegueixen transmetre certa empatia al lector/a; fins i tot també una mica de repulsió, allò que s'anomena “uncanny valley”.
En conjunt dels tres tomos, la història és força entretinguda, amb alguns moments realment bons i d'altres no tant. Com m'ha passat amb altres manga, em sorprèn aquesta moral tan seva dels japonesos (ni millor ni pitjor que la nostra, clar). Això sí, cal tenir present el masclisme, per si això us ha de suposar un problema amb la lectura (el mateix passa amb l'anime, entenc que aquest és el motiu pel qual no s'ha reposat a la TV). D'altra banda crec que és més un manga per a un públic entrant a l'adolescència i no infantil com s'acostuma a suposar (violència, erotisme lleu).
A part de l'anterior, en conjunt crec que aquest manga ha envellit prou bé (publicat entre 1972 i 1974) i té l'interès afegit de ser un dels precursors dels robots gegants “mecha”, dels quals em declaro molt fan. Per tant agrair a Editorial Norma la seva publicació en català.
Nota: no descarto més obres del Go Nagai com a futures lectures.
A l'hora de valorar Mazinger Z cal tenir en compte que han passat més de cinquanta anys des que va ser publicat de manera setmanal a Shōnen Jump. I que aquesta publicació per entregues i la revista on ho va fer caracteritzen, inevitablement, tant els recursos repetitius de la trama per enganxar el lector: presentació d'amenaça en forma de bèstia mecànica cada cop més temible, enfrontament amb en Mazinger Z i victòria d'aquest, com el seu tarannà: adreçat a un públic masculí i adolescent, no poden mancar escenes d'acció, violència (decapitacions i desmembraments) i sexe light (qualsevol excusa és bona perquè la pobra Sayaka acabi nua). Si la trama es redueix a successions d'enfrontaments amb diferents enemics fins a arribar a la batalla final amb el Dr. Infern, el dibuix està al seu servei, sense destacar per una gran qualitat tècnica i sovint amb vinyetes que presenten perspectives i proporcions dels cossos una mica estranyes. Però seria injust no reconèixer que Mazinger Z és una obra que continua resultant magnètica i original, no només per haver creat una icona incontestable de la cultura popular, presentar dissenys atemporals com el del planador o la piscina del laboratori foto-atòmic, o haver imaginat un planter de malvats molt potent i avançats al seu temps entre els quals destaca l'inoblidable Baró Ashura. No va ser casualitat que la seva versió animada marqués la infantesa de tota una generació a finals dels setanta i principis dels vuitanta.
And... this is the end of this series. A really weird, funny, full of action, sometimes a bit horny series.
This is a good volume, but a little bit worse than the previous - continuity is messy, and some things feel too rushed. Some things didn't age that well either, but... product of it's time, and at least it's a fun story that isn't too pretentious.
Worth reading for mecha fans, at least for it's historic value.
6/10 Malgrat ser una trama lineal, repetitiva i reflectir la visió de l'època no és pot negar que es un clàssic i aixi com Dragon Ball va marcar una generació també ho va fer Mazinger Z, una obra dirigida a un públic masculí, tanmateix, és una lectura molt amena, molt visual i amb molta acció.
Último tomo que cierra la recuperación de la colección original del más famoso robot del mangaka Go Nagai, que marcó una época y continúa haciendo historia. Físicamente, como sus entregas predecesores, la calidad es fabulosa, en tapa dura, papel grueso y nitidez de impresión.
Estos últimos relatos son bastante disparejos y sube tanto el nivel de erotismo machista como el de violencia, con creaciones de la civilización Mikene aportando nuevas "bestias mecánicas" más poderosas que los brutos previos. Los enemigos que las dirigen se van turnando entre Ashura, Brocken y el Duque Gorgon, hasta llegar al mismísimo Doctor Infierno en una apoteosis final que cierra la saga impresa, ya que la popularidad del anime la eclipsó por completo. Es más, en algunas ocasiones, se sigue cruzando la cuarta pared y los personajes comentan, sin ningún tipo de cortapisa, las diferencias entre las historias con la serie animada.
Asistiremos también a momentos canónicos, como la creación del Boss Borot o la historia del androide Lorerei, una de las aventuras más emotivas en Mazinger Z; así como la creación del escueto y poco efectivo "Ejército Mazinger".
En resumen, conclusión para los aficionados nostálgicos y nuevos interesados en esta parte de la historia del primer mecha. Recomendable.
Sigue en su línea, algo de acción, pequeños toques gore y hasta algo de erotismo. Lo malo es que no publicaron Great Mazinger y el final queda abierto.