What do you think?
Rate this book
El joc del silenci
Una novel·la addictiva i aterridora a parts igual que enganxarà el lector fins a l’última pàgina.
El 15 de juny de l any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l últim secret que s han estat ocultant.
Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s endinsa en les profunditats de l amor i el desig a través d una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.
El 15 de juny de l any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l últim secret que s han estat ocultant.
Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s endinsa en les profunditats de l amor i el desig a través d una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.
320 pages, Paperback
First published September 10, 2025
About the author
Gil Pratsobrerroca
1 book49 followersEm dic Gil Pratsobrerroca i Febrer, tinc 28 anys, vaig néixer i visc a Vic; vaig estudiar Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra i el màster de Sociologia: Transformacions Socials i Innovació a la Universitat de Barcelona. He viscut un any a Anglaterra i un any a Mèxic. Des de sempre escriure ha estat un hobby i tot i que el vaig voler ampliar una mica estudiant els dos primers cursos de l'itinerari de narradors de l'Ateneu Barcelonès i he guanyat algun premi literari per algun relat, mai havia tingut la intenció de dedicar-m'hi. Va ser a partir d'un guió que vaig escriure fa uns 4 anys, que vaig poder acabar dirigint i escrivint la meva primera sèrie de ficció (El Teorema del Mico, TV3); posteriorment vaig escriure guions pel Búnquer (Catalunya Ràdio) i actualment estic dirigint i escrivint una nova sèrie que es diu El Creador d'Influencers (3cat).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 295 reviews
January 13, 2026
Bé, han estat 3 dies entretinguts, això sí que ho té.
En realitat són 2,5 ⭐️.
Des del punt de vista d’un lector que mai ha escrit un llibre: per una banda, vull destacar que fa servir a la babalà termes psiquiàtrics i psicològics sense diferenciar-los; això indica que tan sols han estat suport en la seva escriptura i que ni tan sols s’ha dignat a informar-se bé, deixant de banda la responsabilitat que té com a creador de contingut. (Aquest punt el destaco perquè em toca de prop).
És un llibre simple i que tracta els lectors també de simples. Està molt bé que hi hagi girs, i n’hi ha, un munt, moltíssims; alguns gairebé et poden sorprendre si no els has vist a una hora lluny. Però la tècnica per aconseguir-ho és vergonyosa: posar el màxim nombre de casualitats, serendípies, destí?, coincidències, per poder interrelacionar tots els personatges i desvetllar-nos els fabulosos girs. N’hi ha massa i estan posades amb calçador; és com una bossa de plàstic a punt d’explotar.
I clar, amb tants girs, arribem al final i acabem la història abruptament. No sense el previsible epíleg.
Ara bé, ho passareu bé.
En realitat són 2,5 ⭐️.
Des del punt de vista d’un lector que mai ha escrit un llibre: per una banda, vull destacar que fa servir a la babalà termes psiquiàtrics i psicològics sense diferenciar-los; això indica que tan sols han estat suport en la seva escriptura i que ni tan sols s’ha dignat a informar-se bé, deixant de banda la responsabilitat que té com a creador de contingut. (Aquest punt el destaco perquè em toca de prop).
És un llibre simple i que tracta els lectors també de simples. Està molt bé que hi hagi girs, i n’hi ha, un munt, moltíssims; alguns gairebé et poden sorprendre si no els has vist a una hora lluny. Però la tècnica per aconseguir-ho és vergonyosa: posar el màxim nombre de casualitats, serendípies, destí?, coincidències, per poder interrelacionar tots els personatges i desvetllar-nos els fabulosos girs. N’hi ha massa i estan posades amb calçador; és com una bossa de plàstic a punt d’explotar.
I clar, amb tants girs, arribem al final i acabem la història abruptament. No sense el previsible epíleg.
Ara bé, ho passareu bé.
September 14, 2025
Immens debut literari!!!
January 28, 2026
Previsible. Literàriament molt fluix. Amb incongruències i errades diverses. Vaig llegir-lo perquè tothom en parlava i el comparaven amb Dicker. De veritat? No ho puc entendre. L'he trobat avorrit i insuls. Però només llegeixo lloances, arreu! Deu ser cosa meva...
September 25, 2025
M'ha encantat. Era un llibre que tenia moltes ganes de llegir, i la veritat és que no m'ha decebut. És un thriller-novel·la negra però sense un excés de sang i fetge.
No podia parar de llegir-lo, hi ha infinitat de girs de guió fins l'última pàgina del llibre, i se m'ha acabat fent curt.
A vegades pensem que els secrets son la millor manera de demostrar el nostre amor, sense ser conscients que la veritat sempre s'acaba imposant.
No podia parar de llegir-lo, hi ha infinitat de girs de guió fins l'última pàgina del llibre, i se m'ha acabat fent curt.
A vegades pensem que els secrets son la millor manera de demostrar el nostre amor, sense ser conscients que la veritat sempre s'acaba imposant.
September 12, 2025
Novel•la negra en català 100% recomanable, des del primer capítol, no pots parar de llegir, plena de girs inesperats i sorprenents que et captiven fins a l'última pàgina.
March 21, 2026
3☆ La primera meitat molt bé, la segona decebedora… i m’ha sabut greu. No m’és una ressenya fàcil de fer. Primer de tot, coses bones:
No cal anar a Minnesota ni a Louisiana per fer un thriller. El context de Catalunya, el Pirineu, Barcelona… és suficient i funciona perfectament. És una cosa que hem de començar a veure més, i no només a la literatura, també al cinema. Tots els gèneres es poden portar a un entorn més local, més pròxim al que estem acostumats; de fet, li dona molta potència. La proximitat ens fa que tot ens sigui més versemblant, que ens toqui més de prop. Molt a favor d’això.
També crec, com a nota positiva, que el llibre té una narrativa i una escriptura molt fàcils de llegir, gens pretensioses, clares, concises, que van al gra i senzilles (de vegades potser massa i tot, però vaja, hi ha llibres per a tots els moments, gustos i perfils de lectors). Té un estil que de vegades es pot assemblar una mica al de Joël Dicker, per com explica el gènere, però crec que hi ha certes coses, molt relacionades precisament amb aquest gènere, que no m'acaben de funcionar.
I aquí les coses negatives, sempre de manera constructiva i deixant clar que és la meva opinió.
Els nivells d’informació lector-personatges (els protagonistes, evidentment, amb qui fem el viatge, amb qui ens expliquen la història des del seu punt de vista: la Carla i en Jan). És molt insatisfactori anar SEMPRE per darrere com a lector. No hi ha mai una ironia dramàtica, és a dir, un moment en què sapiguem més que els personatges; però ni tan sols això, sinó que els personatges saben molt més que nosaltres, cosa que és molt insatisfactòria per al lector, ja que tenim la sensació que ens oculten informació que ens haurien d’haver explicat abans, i que ens enganyen constantment. És cert que hi ha moments que descobrim coses juntament amb ells i els nostres nivells d'informació estan igualats, però en aquests casos, l’altre personatge sí que ho sap; és a dir, que sempre hi ha algú que ens oculta quelcom.
M’explico posant un exemple de fora del llibre per no fer espòilers, que succeeix en unes pel·lícules molt conegudes: la saga d’Ocean's Eleven. Són pel·lícules que durant 90 minuts ens expliquen com una colla de paios robaran el que sigui, treballen en un pla, superen adversitats per dur-lo a terme i acaben arribant al dia del “cop”. Però resulta que finalment han preparat el pla d’una manera diferent a la que ens han explicat. Llavors, què m’heu estat explicant durant tota la pel·lícula? La manera com NO robareu el casino? Em sento enganyat; és totalment decebedor i insatisfactori. M’heu posat al nivell de l’antagonista, empatitzo amb l’Andy García, ja que m’heu enredat com a ell (o més, ja que a ell no li heu explicat la manera en la que NO robareu). Evidentment, de manera molt diferent, però en aquesta novel·la succeeix una mica el mateix.
L’altre problema principal és el de sempre amb molts thrillers, llibres de misteri, etc.: les p**** casualitats. Quan les històries es fonamenten en la CASUALITAT i no en la CAUSALITAT, sempre serà un problema per a mi. No m’ho crec, és massa inversemblant. Com deia un profe meu de guió:
“És preferible quelcom impossible que quelcom inversemblant.”
És a dir, és preferible un drac, un dimoni o un element fantàstic inventat i que no existeix i és impossible que existeixi, que quelcom que no et creus per ser massa casual o poc justificat narrativament.
Qui hagi llegit el llibre sap a què em refereixo. Una cosa és que hi hagi alguna casualitat que ajudi la trama a avançar una mica cap on vol l'autor; no passa res. Però quan la trama es fonamenta en una casualitat tan gran, és molt decebedor. Per deixar-ho clar, deixo un petit paràgraf amb espòilers:
⚠️ ALERTA D’ESPÒILER ⚠️
La gran casualitat: és massa casualitat que coincideixin l’Arthur i el Marc.
Que l’Arthur, a qui la Carla li trenca el cor i l’utilitza per tenir un fill, coincideixi amb el Marc, que justament és el germà de qui és assassinat per la màfia a la qual pertany en Jan (la parella de la Carla), em sembla una casualitat massa bèstia.
Altres casualitats, coses inversemblants o situacions en què les coses han de succeir perquè li convé a la història:
Per exemple, el fet que tant el que fa “el Pelut” com la manera com reacciona la Valèria, sigui quelcom que es pot confondre amb una doble personalitat, que, casualment, el pare d’en Jan tenia i els seus descendents poden tenir. // O, per exemple, que la Iliona vegi les fotos i vídeos de la Valèria al mòbil del Marc; és com: què? De debò un tio que fa això permet que una desconeguda ho vegi tan fàcilment? A una desconeguda, que a més, li acaba de confessar que ha robat 30 quilos de coca. // Tampoc em crec que, al final, l’Empresa “perdoni” o deixi córrer tot el tema i deixi marxar tan tranquil·lament l’Arthur, que estava disposat a marxar amb la droga que havia robat en Marc, i inclús que marxin la Carla i en Jan després que aquest pertanyi a l’organització i acabin de presenciar un assassinat… També m'han fallat una mica les motivacions d'en Marc per fer tot el que fa, però entenem que és una persona pertorbada i no tot ha de tenir tant sentit, o almenys no s'ha de regir per uns estàndards normals.
⚠️ FINAL D’ALERTA D’ESPÒILER ⚠️
En fi, és la ressenya més llarga que he fet mai, i ho faig perquè no vull criticar destructivament sense justificar-me. No m'agrada gens dir coses negatives i menys d'autors joves, que estan començant i que tenen molt de potencial, escriure és tremendament difícil i mai agradaràs a tothom. Haig de dir que el llibre m’ha entretingut, hi ha coses que m’han agradat i l’he gaudit durant molts moments, però crec que aquestes coses m’han trencat la connexió que tenia amb la història.
Espero llegir el següent llibre de l’autor i que la història que m’expliqui em funcioni molt millor, que segur que ho farà. No deixa de ser una obra debut (cosa que té MOLT DE VALOR).
📦⛰️
No cal anar a Minnesota ni a Louisiana per fer un thriller. El context de Catalunya, el Pirineu, Barcelona… és suficient i funciona perfectament. És una cosa que hem de començar a veure més, i no només a la literatura, també al cinema. Tots els gèneres es poden portar a un entorn més local, més pròxim al que estem acostumats; de fet, li dona molta potència. La proximitat ens fa que tot ens sigui més versemblant, que ens toqui més de prop. Molt a favor d’això.
També crec, com a nota positiva, que el llibre té una narrativa i una escriptura molt fàcils de llegir, gens pretensioses, clares, concises, que van al gra i senzilles (de vegades potser massa i tot, però vaja, hi ha llibres per a tots els moments, gustos i perfils de lectors). Té un estil que de vegades es pot assemblar una mica al de Joël Dicker, per com explica el gènere, però crec que hi ha certes coses, molt relacionades precisament amb aquest gènere, que no m'acaben de funcionar.
I aquí les coses negatives, sempre de manera constructiva i deixant clar que és la meva opinió.
Els nivells d’informació lector-personatges (els protagonistes, evidentment, amb qui fem el viatge, amb qui ens expliquen la història des del seu punt de vista: la Carla i en Jan). És molt insatisfactori anar SEMPRE per darrere com a lector. No hi ha mai una ironia dramàtica, és a dir, un moment en què sapiguem més que els personatges; però ni tan sols això, sinó que els personatges saben molt més que nosaltres, cosa que és molt insatisfactòria per al lector, ja que tenim la sensació que ens oculten informació que ens haurien d’haver explicat abans, i que ens enganyen constantment. És cert que hi ha moments que descobrim coses juntament amb ells i els nostres nivells d'informació estan igualats, però en aquests casos, l’altre personatge sí que ho sap; és a dir, que sempre hi ha algú que ens oculta quelcom.
M’explico posant un exemple de fora del llibre per no fer espòilers, que succeeix en unes pel·lícules molt conegudes: la saga d’Ocean's Eleven. Són pel·lícules que durant 90 minuts ens expliquen com una colla de paios robaran el que sigui, treballen en un pla, superen adversitats per dur-lo a terme i acaben arribant al dia del “cop”. Però resulta que finalment han preparat el pla d’una manera diferent a la que ens han explicat. Llavors, què m’heu estat explicant durant tota la pel·lícula? La manera com NO robareu el casino? Em sento enganyat; és totalment decebedor i insatisfactori. M’heu posat al nivell de l’antagonista, empatitzo amb l’Andy García, ja que m’heu enredat com a ell (o més, ja que a ell no li heu explicat la manera en la que NO robareu). Evidentment, de manera molt diferent, però en aquesta novel·la succeeix una mica el mateix.
L’altre problema principal és el de sempre amb molts thrillers, llibres de misteri, etc.: les p**** casualitats. Quan les històries es fonamenten en la CASUALITAT i no en la CAUSALITAT, sempre serà un problema per a mi. No m’ho crec, és massa inversemblant. Com deia un profe meu de guió:
“És preferible quelcom impossible que quelcom inversemblant.”
És a dir, és preferible un drac, un dimoni o un element fantàstic inventat i que no existeix i és impossible que existeixi, que quelcom que no et creus per ser massa casual o poc justificat narrativament.
Qui hagi llegit el llibre sap a què em refereixo. Una cosa és que hi hagi alguna casualitat que ajudi la trama a avançar una mica cap on vol l'autor; no passa res. Però quan la trama es fonamenta en una casualitat tan gran, és molt decebedor. Per deixar-ho clar, deixo un petit paràgraf amb espòilers:
⚠️ ALERTA D’ESPÒILER ⚠️
La gran casualitat: és massa casualitat que coincideixin l’Arthur i el Marc.
Que l’Arthur, a qui la Carla li trenca el cor i l’utilitza per tenir un fill, coincideixi amb el Marc, que justament és el germà de qui és assassinat per la màfia a la qual pertany en Jan (la parella de la Carla), em sembla una casualitat massa bèstia.
Altres casualitats, coses inversemblants o situacions en què les coses han de succeir perquè li convé a la història:
Per exemple, el fet que tant el que fa “el Pelut” com la manera com reacciona la Valèria, sigui quelcom que es pot confondre amb una doble personalitat, que, casualment, el pare d’en Jan tenia i els seus descendents poden tenir. // O, per exemple, que la Iliona vegi les fotos i vídeos de la Valèria al mòbil del Marc; és com: què? De debò un tio que fa això permet que una desconeguda ho vegi tan fàcilment? A una desconeguda, que a més, li acaba de confessar que ha robat 30 quilos de coca. // Tampoc em crec que, al final, l’Empresa “perdoni” o deixi córrer tot el tema i deixi marxar tan tranquil·lament l’Arthur, que estava disposat a marxar amb la droga que havia robat en Marc, i inclús que marxin la Carla i en Jan després que aquest pertanyi a l’organització i acabin de presenciar un assassinat… També m'han fallat una mica les motivacions d'en Marc per fer tot el que fa, però entenem que és una persona pertorbada i no tot ha de tenir tant sentit, o almenys no s'ha de regir per uns estàndards normals.
⚠️ FINAL D’ALERTA D’ESPÒILER ⚠️
En fi, és la ressenya més llarga que he fet mai, i ho faig perquè no vull criticar destructivament sense justificar-me. No m'agrada gens dir coses negatives i menys d'autors joves, que estan començant i que tenen molt de potencial, escriure és tremendament difícil i mai agradaràs a tothom. Haig de dir que el llibre m’ha entretingut, hi ha coses que m’han agradat i l’he gaudit durant molts moments, però crec que aquestes coses m’han trencat la connexió que tenia amb la història.
Espero llegir el següent llibre de l’autor i que la història que m’expliqui em funcioni molt millor, que segur que ho farà. No deixa de ser una obra debut (cosa que té MOLT DE VALOR).
📦⛰️
January 7, 2026
“Potser encara l’estimava. Però ara l’estimava des d’un lloc estrany; desconcertat i sol.”
La primera casi meitat del llibre es boníssima. Promet, et fa estar en una situació molt incòmode i vols saber què carai està passant. La segona meitat del llibre haguessis volgut no saber que està passant. Un despropòsit que no s’aguanta per enlloc. Aquesta segona part sembla escrita per un adolescent. Una autèntica decepció….
La primera casi meitat del llibre es boníssima. Promet, et fa estar en una situació molt incòmode i vols saber què carai està passant. La segona meitat del llibre haguessis volgut no saber que està passant. Un despropòsit que no s’aguanta per enlloc. Aquesta segona part sembla escrita per un adolescent. Una autèntica decepció….
January 1, 2026
Boníssima lectura per acabar l’any 2025. M’ha encantat, quina manera de debutar en el mon literari més increible. M’ha agradat molt l’idea, l’ambientació als Pirineus, tots els personatges (en especial que una es digui Carla jeje) i m’ha enganxat moltíssim, feia temps que no m’enganxava tant a una història. Et manté en tensió tota l’estona, hi ha hagut algun moment en el que he passat por i tot, i l veritat és que al final ho deixa tot ben lligat i no hi ha pràcticament res que se li escapi (només m’ha faltat un desenllaç per l’episodi de la moto potser). En quant als girs de guió, jo personalment n’he vist a venir alguns però també n’hi ha d’altres que m’han sorprès molt. El penso regalar i recomanar molt!
March 31, 2026
Sincerament, volia gaudir d'aquest llibre, però no me n'he sortit. Quan vaig començar "El joc del silenci" tenia molt clar que era, un llibre per a entretenir-se, sense gaire més pretensions, però ha resultat un bluf total.
Ningú pot negar a l'autor que té una imaginació desbordant, però sustentar tota la trama en girs de guió absolutament inversemblants a mi em sembla un insult a la intel·ligència del lector. D'altra banda, els personatges són plans i l'autor fa un ús excessiu de l'adjectivació per tapar les seves mancances com a narrador.
Per més que un llibre no tingui voluntat de transcendir com a alta literatura, crec que són necessaris uns mínims, i malgrat que veig que la base de la trama és prou entretinguda, crec que hi falta molta, molta feina.
Ningú pot negar a l'autor que té una imaginació desbordant, però sustentar tota la trama en girs de guió absolutament inversemblants a mi em sembla un insult a la intel·ligència del lector. D'altra banda, els personatges són plans i l'autor fa un ús excessiu de l'adjectivació per tapar les seves mancances com a narrador.
Per més que un llibre no tingui voluntat de transcendir com a alta literatura, crec que són necessaris uns mínims, i malgrat que veig que la base de la trama és prou entretinguda, crec que hi falta molta, molta feina.
January 17, 2026
Vaig comprar aquest llibre empès per la curiositat: tantes edicions i en català… alguna cosa ha de tenir. I, efectivament, la trama enganxa i, tot i que és a voltes una mica tramposeta, ens fa seguir endavant fins al final: girs de guió, sorpreses i intriga des del primer moment. Però hi ha una cosa que grinyola i molt: l’estil del llibre, descuidat, molt simple, escrit a raig. Sembla com si a l’autor només li interesses explicar un relat d’intriga com qui explica una historia de por en un poc de camp. No hi ha voluntat literària i això és una llàstima perquè podríem estar parlant d’una novel·la notable.
En definitiva, jo el recomanaria per qui busqui entreteniment ben fet, però sense cap mena de pretensió literària.
En definitiva, jo el recomanaria per qui busqui entreteniment ben fet, però sense cap mena de pretensió literària.
October 1, 2025
Novel.la molt ràpida de llegir per què un cop la comences no pots parar.
Els punts forts són que genera molta intriga i cada personatge principal te coses a amagar a la vegada que fa una pinzellada per diferents temes.
El punt feble des del meu punt de vista és l’actitud d’algun dels personatges. He trobat alguna de les reaccions poc creïble.
Però deixant de banda això, crec que és una novel.la del tot recomanable pels amants dels thrillers que es van coent a foc lent.
A mi m’ha generat una necessitat de llegir-lo i m’ha tret d’un bloqueig lector.
Els punts forts són que genera molta intriga i cada personatge principal te coses a amagar a la vegada que fa una pinzellada per diferents temes.
El punt feble des del meu punt de vista és l’actitud d’algun dels personatges. He trobat alguna de les reaccions poc creïble.
Però deixant de banda això, crec que és una novel.la del tot recomanable pels amants dels thrillers que es van coent a foc lent.
A mi m’ha generat una necessitat de llegir-lo i m’ha tret d’un bloqueig lector.
January 17, 2026
Previsible, pla, avorrit i gens creïble
January 29, 2026
nem bé eh
April 4, 2026
Una nena de 7 anys que viu en un poble idíl·lic del Pirineu (Arcavell) desapareix una nit sense deixar rastre. Els seus pares, desesperats, remouen cel i terra per trobar-la.
Primer de tot, cal dir que, per ser el debut literari de l’autor, és força impressionant. Recorda molt l’estil de Joël Dicker (autor que, per cert, m’encanta).
La trama es desenvolupa amb bon ritme i queda ben lligada de principi a fi. A més, els girs argumentals m’han resultat realment sorprenents.
Tot i això, no m’agrada gens que hi hagi casualitats tan flagrants que facin que tot acabi encaixant. Hi ha, per exemple, una escena en un bar que no té gaire sentit. De cop, alguns protagonistes cometen errors del tot inversemblants, i és precisament gràcies a aquests errors que tot acaba quadrat. Això em posa bastant nerviosa, perquè el lector pot sentir-se una mica enganyat.
Malgrat això, he de dir que és un llibre perfecte per regalar aquest Sant Jordi per diversos motius: es llegeix molt bé, enganxa, i és ideal per a totes aquelles persones que no tenen l’hàbit de llegir. I de pas es recolza la cultura catalana.
Primer de tot, cal dir que, per ser el debut literari de l’autor, és força impressionant. Recorda molt l’estil de Joël Dicker (autor que, per cert, m’encanta).
La trama es desenvolupa amb bon ritme i queda ben lligada de principi a fi. A més, els girs argumentals m’han resultat realment sorprenents.
Tot i això, no m’agrada gens que hi hagi casualitats tan flagrants que facin que tot acabi encaixant. Hi ha, per exemple, una escena en un bar que no té gaire sentit. De cop, alguns protagonistes cometen errors del tot inversemblants, i és precisament gràcies a aquests errors que tot acaba quadrat. Això em posa bastant nerviosa, perquè el lector pot sentir-se una mica enganyat.
Malgrat això, he de dir que és un llibre perfecte per regalar aquest Sant Jordi per diversos motius: es llegeix molt bé, enganxa, i és ideal per a totes aquelles persones que no tenen l’hàbit de llegir. I de pas es recolza la cultura catalana.
October 5, 2025
Puntuació: 3'5/5 ⭐️
En Jan, na Carla i la seva filla de set anys, na Valèria, semblen la família ideal. Fa poc que s'han mudat a Arcavell, un poble tranquil del Pirineu des d'on porten una vida idíl·lica. Però tota aquesta pau i tranquil·litat salta pels aires un matí qualsevol quan descobreixen que la Valèria ha desaparegut. Arran d'aquest punt de partida, l'autor, a través de capítols breus que s'alternen entre els dies previs a la desaparició i el dia de la desaparició en qüestió, anirem encaixant les peces que ens ajudaran a construir la història i que ens explicarà què ha passat amb la Valèria. Però el camí fins aquí no serà fàcil, ja que els dos progenitors es veuran obligats a destapar secrets que s'han estat ocultant per por de no ferir a l'altre.
Jo soc del parer que com menys sapigueu d'una novel·la negra, més la gaudireu, ja que us sorprendrà més tot allò que vagi succeint, així que ho deix aquí. Però sí que vos diré que és una història molt ben lligada i plena de girs fins a l'últim moment. Jo, fins i tot he passat una mica de por amb l'actitud que adopta la nena en un moment donat, em feia moooolt mal rotllo. Però bé, jo soc molt poruga i me basta poc, així que no m'agafeu com a referència pel que fa a aquest aspecte, hahahaha.
A més no és un simple thriller per passar l'estona i ja, sinó que també ens farà reflexionar entorn de si a les parelles se'ls hi ha d'explicar i perdonar tot. I ja per anar acabant, dir-vos que, entre altres temes, també hi ha cabuda per fer una petita crítica a la gentrificació i al problema de l'habitatge. Un problema que, tot i que aquí serveix d'excusa a un dels personatges per marxar de la gran ciutat, és més viu que mai!
En definitiva, un thriller trepidant que no podreu deixar anar. Jo me'l vaig llegir en dos dies!
En Jan, na Carla i la seva filla de set anys, na Valèria, semblen la família ideal. Fa poc que s'han mudat a Arcavell, un poble tranquil del Pirineu des d'on porten una vida idíl·lica. Però tota aquesta pau i tranquil·litat salta pels aires un matí qualsevol quan descobreixen que la Valèria ha desaparegut. Arran d'aquest punt de partida, l'autor, a través de capítols breus que s'alternen entre els dies previs a la desaparició i el dia de la desaparició en qüestió, anirem encaixant les peces que ens ajudaran a construir la història i que ens explicarà què ha passat amb la Valèria. Però el camí fins aquí no serà fàcil, ja que els dos progenitors es veuran obligats a destapar secrets que s'han estat ocultant per por de no ferir a l'altre.
Jo soc del parer que com menys sapigueu d'una novel·la negra, més la gaudireu, ja que us sorprendrà més tot allò que vagi succeint, així que ho deix aquí. Però sí que vos diré que és una història molt ben lligada i plena de girs fins a l'últim moment. Jo, fins i tot he passat una mica de por amb l'actitud que adopta la nena en un moment donat, em feia moooolt mal rotllo. Però bé, jo soc molt poruga i me basta poc, així que no m'agafeu com a referència pel que fa a aquest aspecte, hahahaha.
A més no és un simple thriller per passar l'estona i ja, sinó que també ens farà reflexionar entorn de si a les parelles se'ls hi ha d'explicar i perdonar tot. I ja per anar acabant, dir-vos que, entre altres temes, també hi ha cabuda per fer una petita crítica a la gentrificació i al problema de l'habitatge. Un problema que, tot i que aquí serveix d'excusa a un dels personatges per marxar de la gran ciutat, és més viu que mai!
En definitiva, un thriller trepidant que no podreu deixar anar. Jo me'l vaig llegir en dos dies!
January 23, 2026
Sabeu aquells llibres que et penses que saps tot el què passarà? AQUEST ÉS TOT EL CONTRARI.
Super ràpid de llegir tot i el lio que mental que surfegem.
Super ràpid de llegir tot i el lio que mental que surfegem.
February 9, 2026
Crec que:
1. Les expectatives m'han jugat una MOLT mala passada (m'ho havien venut com el millor thriller actual en català). 🫣
2. Que hi hagi girs de trama a cada capítol no és sinònim que el llibre sigui boníssim. De vegades, menys és més. 😅😪
Penso que és una bona història per algú que s'estigui iniciant amb el thriller. Tanmateix, a mi m'han grinyolat moltíssimes coses, sobretot a partir de la meitat. Sí, hi ha elements i girs inesperats, però sovint dona la sensació que se'ls treu de la màniga. També aborda temes psiquiàtrics i psicològics que, potser, haurien requerit de més investigació (tot i que no soc experta en aquests temes, així que aquí no m’hi posaré). 🤧
D'altra banda, i al meu parer, una de les millors coses del thriller / novel·la negra és que l'autor et vagi deixant engrunes perquè tu mateixa intentis resoldre el misteri. En aquest llibre, molts girs apareixen del no-res, com si estiguessin pensats per captar l'atenció del lector que no pas perquè hi hagi un rerefons realment important.
A més, em dona la sensació que s'oblida de personatges i situacions que hauria estat interessant tancar (em refereixo a l'Ilona i al llogater, entre d'altres). I ja no parlem de la romantització d'un acosador pel simple fet que està "molt enamorat": sincerament, no ho entenc.
(I, al final, com deu reaccionar l'A?).
Tot i això, sé que és el primer llibre de l’autor i, molt probablement, el continuaré llegint per veure com evoluciona.
1. Les expectatives m'han jugat una MOLT mala passada (m'ho havien venut com el millor thriller actual en català). 🫣
2. Que hi hagi girs de trama a cada capítol no és sinònim que el llibre sigui boníssim. De vegades, menys és més. 😅😪
Penso que és una bona història per algú que s'estigui iniciant amb el thriller. Tanmateix, a mi m'han grinyolat moltíssimes coses, sobretot a partir de la meitat. Sí, hi ha elements i girs inesperats, però sovint dona la sensació que se'ls treu de la màniga. També aborda temes psiquiàtrics i psicològics que, potser, haurien requerit de més investigació (tot i que no soc experta en aquests temes, així que aquí no m’hi posaré). 🤧
D'altra banda, i al meu parer, una de les millors coses del thriller / novel·la negra és que l'autor et vagi deixant engrunes perquè tu mateixa intentis resoldre el misteri. En aquest llibre, molts girs apareixen del no-res, com si estiguessin pensats per captar l'atenció del lector que no pas perquè hi hagi un rerefons realment important.
A més, em dona la sensació que s'oblida de personatges i situacions que hauria estat interessant tancar (em refereixo a l'Ilona i al llogater, entre d'altres). I ja no parlem de la romantització d'un acosador pel simple fet que està "molt enamorat": sincerament, no ho entenc.
(I, al final, com deu reaccionar l'A?).
Tot i això, sé que és el primer llibre de l’autor i, molt probablement, el continuaré llegint per veure com evoluciona.
October 8, 2025
Thriller molt recomanat! De proximitat, bons girs de guió, tot molt ben trenat i resolt, manté la tensió fins al final. L’únic que veig és que potser l’història podría ser més arriscada. Tot i això, res a envejar a en Dicker.
January 23, 2026
una novel·la trepidant, no pots parar de llegir. Amb girs sorprenents i viatges al passat dels personatges que et fan veure el present desde una perspectiva diferent. Molt recomanable
November 30, 2025
Magnífica. Tants girs a la trama no et deixen endevinar el final. Molt Molt Bona
January 16, 2026
Em costarà no esguerrar-lo en aquesta ressenya, però no hi havia millor manera de començar l'any literàriament. Tot està pensat al mil·límetre, de manera que quan es desvelen els secrets que amagava al principi tot quadra. És, en certa manera, un al·legat de com els fantasmes del passat poden costar-nos el benestar o fins i tot la vida. L'autor juga amb subtileses i pistes dubtoses de manera que fins poques pàgines abans no veus cap on tirarà. En resum, una meravella!
January 9, 2026
Brillant
January 26, 2026
M’ha agradat molt. Trepidant i ple de girs de guió. El Joel Dicker català. Es llegeix molt ràpid !
January 11, 2026
Per ser la primera obra de l’autor està prou bé. És molt fàcil de llegir i entretinguda. No obstant, em sembla massa ficció i hi ha coses que no tenen sentit.
Tot i així té molt bon final i fa que mereixi la pena tota la història.
Tot i així té molt bon final i fa que mereixi la pena tota la història.
April 1, 2026
No soc capaç d'entendre l'èxit del "Joc del silenci". Narrativa pobre, estructura gramatical molt justa, repeticions de paraules en les mateixes frases, ni una elpisis, ni un pronom feble... Tenia la sensació d'estar llegfint un text escrit per un adolescent que es presenta a un premi de l'escola.
La història també m'ha semblat absurda. Personatges mal construïts, girs de guió agafats amb pinces, històries que es queden obertes sense influenciar mai més en la trama...
El suspens que dura dues línies, l'autor destapa tot tan ràpid que no et dona ni un segon per deixar volar la imaginació, per fer la feina de detectiu que agrada als lectors de suspens.
I al final, unes 15 pàgines de resum, on s'utilitza exactament el mateix text i diàlegs que han anat apareixent durant la novel·la.
En definitiva, tenia moltes ganes de llegir-lo i ara hagués preferit no haver-ho fet...
Molt de màrqueting per amagar el contingut nefast de la novel·la.
La història també m'ha semblat absurda. Personatges mal construïts, girs de guió agafats amb pinces, històries que es queden obertes sense influenciar mai més en la trama...
El suspens que dura dues línies, l'autor destapa tot tan ràpid que no et dona ni un segon per deixar volar la imaginació, per fer la feina de detectiu que agrada als lectors de suspens.
I al final, unes 15 pàgines de resum, on s'utilitza exactament el mateix text i diàlegs que han anat apareixent durant la novel·la.
En definitiva, tenia moltes ganes de llegir-lo i ara hagués preferit no haver-ho fet...
Molt de màrqueting per amagar el contingut nefast de la novel·la.
January 23, 2026
Vet aquí una vegada una mare i un pare que vivien feliços en un petit poble entre Andorra i l’Alt Urgell. Quan vaig començar la novel·la, gairebé podia veure aquella casa de somni envoltada de muntanyes, podia sentir la calma d’un indret que semblava fet per protegir-los. La seva filla, una nena de set anys, era tan lluminosa que tothom deia que semblava un àngel. I jo mateixa vaig pensar que aquella felicitat tan perfecta feia una mica de por de tan fràgil com era.
Però els contes, ja ho sé, sempre tenen un punt cec. Un racó on la llum no arriba. Un silenci que pesa més que qualsevol paraula.
I un dia, en aquest poble tranquil, alguna cosa es trenca.
La Valèria desapareix sense deixar rastre, i el que semblava un conte idíl·lic es converteix en un compte enrere que em va tensar de seguida. El poble s’atura, la por s’escampa, i jo començo a percebre esquerdes en aquella felicitat que, fins aleshores, semblava indestructible.
El més inquietant no és el misteri en si, sinó les conseqüències que aquest tràgic succés comença a desenterrar. El segrest de la Valèria és només la punta d’un iceberg: a mesura que avanço, allò que emergeix de sota l’aigua —les veritats amagades, els silencis sedimentats, les pors que ningú volia mirar— és el que realment t'atrapa definitivament!
A partir d’aquí, camino per un bosc espès de mitges veritats. Cada personatge —principal o secundari— em dona una peça d’un trencaclosques que només encaixa quan ja és massa tard per mirar cap a una altra banda. La novel·la avança com un rellotge que no perdona, i jo em converteixo en una habitant més d’Arcavell: sospitant, dubtant, intentant entendre què s’amaga darrere de cada gest aparentment innocent.
El joc del silenci m’ha atrapat perquè és un thriller que podria passar a qualsevol casa, a qualsevol vida. Perquè recorda que fins i tot les històries que comencen com un conte poden acabar revelant ombres que no volíem veure.
Un cop acabat em va quedar rondant una idea: Que tots vivim dins d’un conte que creiem segur… fins que una esquerda ens obliga a mirar-hi a dins.
I tu, que m’estàs llegint…
què faries si un dia descobrissis que la teva vida perfecta només era la portada del llibre, i que les pàgines de dins expliquen una altra història?
Però els contes, ja ho sé, sempre tenen un punt cec. Un racó on la llum no arriba. Un silenci que pesa més que qualsevol paraula.
I un dia, en aquest poble tranquil, alguna cosa es trenca.
La Valèria desapareix sense deixar rastre, i el que semblava un conte idíl·lic es converteix en un compte enrere que em va tensar de seguida. El poble s’atura, la por s’escampa, i jo començo a percebre esquerdes en aquella felicitat que, fins aleshores, semblava indestructible.
El més inquietant no és el misteri en si, sinó les conseqüències que aquest tràgic succés comença a desenterrar. El segrest de la Valèria és només la punta d’un iceberg: a mesura que avanço, allò que emergeix de sota l’aigua —les veritats amagades, els silencis sedimentats, les pors que ningú volia mirar— és el que realment t'atrapa definitivament!
A partir d’aquí, camino per un bosc espès de mitges veritats. Cada personatge —principal o secundari— em dona una peça d’un trencaclosques que només encaixa quan ja és massa tard per mirar cap a una altra banda. La novel·la avança com un rellotge que no perdona, i jo em converteixo en una habitant més d’Arcavell: sospitant, dubtant, intentant entendre què s’amaga darrere de cada gest aparentment innocent.
El joc del silenci m’ha atrapat perquè és un thriller que podria passar a qualsevol casa, a qualsevol vida. Perquè recorda que fins i tot les històries que comencen com un conte poden acabar revelant ombres que no volíem veure.
Un cop acabat em va quedar rondant una idea: Que tots vivim dins d’un conte que creiem segur… fins que una esquerda ens obliga a mirar-hi a dins.
I tu, que m’estàs llegint…
què faries si un dia descobrissis que la teva vida perfecta només era la portada del llibre, i que les pàgines de dins expliquen una altra història?
March 26, 2026
L'autor definitivament ha fet diverses visites al Camell de la Vall per escriure aquest llibre.
No m'ha convençut que els personatges siguin tan plans, i la motivació del "malvat" m'ha semblat molt superficial i fantasiosa; realment creu que el seu pla podria funcionar en algun moment? És un antagonista del qual és molt difícil sospitar, però no perquè sigui curós amb la seva manera d'actuar, sinó perquè el conjunt de circumstàncies que l'han portat a fer el que ha fet és una coincidència tan gran que en cap moment hi podries haver pensat. Per no parlar que dues setmanes em sembla un període de temps molt curt com perquè pugui passar tot això, i crec que si els esdeveniments extranys s'haguessin extès més en el temps s'hauria pogut jugar molt més amb el terror psicològic dels protagonistes.
Cal dir que és d'admirar, per a una novel·la amb tants salts en el temps, que pràcticament mai es faci difícil d'entendre en quin moment som. I l'escriptura megahiperdinàmica recorda molt a una sèrie televisiva (que cadascú decideixi si això li sembla bo o dolent).
No m'ha convençut que els personatges siguin tan plans, i la motivació del "malvat" m'ha semblat molt superficial i fantasiosa; realment creu que el seu pla podria funcionar en algun moment? És un antagonista del qual és molt difícil sospitar, però no perquè sigui curós amb la seva manera d'actuar, sinó perquè el conjunt de circumstàncies que l'han portat a fer el que ha fet és una coincidència tan gran que en cap moment hi podries haver pensat. Per no parlar que dues setmanes em sembla un període de temps molt curt com perquè pugui passar tot això, i crec que si els esdeveniments extranys s'haguessin extès més en el temps s'hauria pogut jugar molt més amb el terror psicològic dels protagonistes.
Cal dir que és d'admirar, per a una novel·la amb tants salts en el temps, que pràcticament mai es faci difícil d'entendre en quin moment som. I l'escriptura megahiperdinàmica recorda molt a una sèrie televisiva (que cadascú decideixi si això li sembla bo o dolent).
January 24, 2026
Aquest llibre t'enganxa i t'absorbeix de principi a fi. No pots parar de llegir i vols saber on és i què li ha passat a la Valèria. Et preguntes en tot moment si està viva o no i qui li vol tant mal i per què. Tots els personatges tenen algun secret amagat... Acabes sospitant de tothom per un motiu o un altre. Hi ha molts silencis... i un joc. Un joc macabre.
M'ho he passat molt bé llegint aquesta història tan ben narrada. Amb ganes de llegir més d'aquest autor!
M'ho he passat molt bé llegint aquesta història tan ben narrada. Amb ganes de llegir més d'aquest autor!
January 11, 2026
Ha sigut genial, l’he llegit molt ràpid i pintava super bé però el final m’ha recordat a l’últim capítol de Los Serrano. Acabat ràpid i intentant lligar fils que ves, nose. Tinc la sensació de que les últimes 30 pàgines haurien de ser diferents🙃
December 28, 2025
Trepidant i addictiva!
Displaying 1 - 30 of 295 reviews