Henry James (1843 - 1916) was one of the leaders in the school of realism in fiction. He is known for his series of novels in which he portrayed the encounter of America with Europe. James is considered to be the master of the novel and novella. James wrote about personal relationships and the power within these relationships. James explored consciousness and perception from the point of view of a character within a tale. Pandora begins, "The process of inquiry had already begun for him, in spite of his having as yet spoken to none of his fellow-passengers; the case being that Vogelstein inquired not only with his tongue, but with his eyes--that is with his spectacles--with his ears, with his nose, with his palate, with all his senses and organs. He was a highly upright young man, whose only fault was that his sense of comedy, or of the humour of things, had never been specifically disengaged from his several other senses. He vaguely felt that something should be done about this, and in a general manner proposed to do it, for he was on his way to explore a society abounding in comic aspects."
Henry James was an American-British author. He is regarded as a key transitional figure between literary realism and literary modernism, and is considered by many to be among the greatest novelists in the English language. He was the son of Henry James Sr. and the brother of philosopher and psychologist William James and diarist Alice James. He is best known for his novels dealing with the social and marital interplay between émigré Americans, the English, and continental Europeans, such as The Portrait of a Lady. His later works, such as The Ambassadors, The Wings of the Dove and The Golden Bowl were increasingly experimental. In describing the internal states of mind and social dynamics of his characters, James often wrote in a style in which ambiguous or contradictory motives and impressions were overlaid or juxtaposed in the discussion of a character's psyche. For their unique ambiguity, as well as for other aspects of their composition, his late works have been compared to Impressionist painting. His novella The Turn of the Screw has garnered a reputation as the most analysed and ambiguous ghost story in the English language and remains his most widely adapted work in other media. He wrote other highly regarded ghost stories, such as "The Jolly Corner". James published articles and books of criticism, travel, biography, autobiography, and plays. Born in the United States, James largely relocated to Europe as a young man, and eventually settled in England, becoming a British citizen in 1915, a year before his death. James was nominated for the Nobel Prize in Literature in 1911, 1912, and 1916. Jorge Luis Borges said "I have visited some literatures of East and West; I have compiled an encyclopedic compendium of fantastic literature; I have translated Kafka, Melville, and Bloy; I know of no stranger work than that of Henry James."
Pasa con ciertos autores que, antes de zambullirse en obras de mayor calibre (como Otra vuelta de tuerca o Retrato de una dama), a veces es mejor medir bien la profundidad del charco donde uno se mete. Y precisamente Pandora, una de las últimas delicias que ha sacado Impedimenta al mercado, me ha brindado la oportunidad de saborear las exquisitas artes narrativas de Henry James sin necesidad de preparar el cuerpo para grandes banquetes. A lo largo de sus paginas observamos las hilarantes observaciones de un joven conde teutón llamado Otto Vogelstein sobre la efervescente tesitura social de la Norteamérica recién abierta al mundo frente a la decadencia y el estancamiento visibles de la vieja Europa anclada a sus títulos nobiliarios. Pero lo que de verdad traerá de cabeza a nuestro entrañable protagonista será el encuentro fortuito con la enigmática dama que da nombre a la novela, una mujer enérgica, sorprendente y con mucho desparpajo que viene a simbolizar el surgimiento de nuevos roles femeninos durante una época repleta de cambios. Así pues, Pandora me ha servido para descubrir que pocos autores escriben tan bien como lo hace Henry James, maestro del barroquismo narrativo, amante empedernido de los dobles sentidos y poseedor afortunado de una certera capacidad crítica. Su prosa enrevesada, sutil y elegante hace que sus historias sean sin duda alguna pasatiempos mucho más disfrutables.
Ufff peasso tostón, no m’ha enganxat gens ni mica! Al principi pensava que m’agradaria perquè m’ha recordat una mica a Titanic però res a veure… En fi, no tots els petits plaers ens poden agradar. A més aquest no té capítols i la manera com s’expressa la veu narradora mnyeeee, zero dinamisme!
Yazar bu kısa romanında, Amerika’dan Avrupa kültürü içersinde gelmiş bir genç kız yerine, Avrupa’dan Amerika’ya giden bir genç diplomatın, Amerika kültürü/yaşantısı içerisindeki tuhaf durumunu anlatıyor.
Bu kez eser, ‘yeni tip’, ‘kendi kendini yetiştirmiş’ bir genç kız ile genç diplomat arasındaki ilişki üzerinden Amerika’nın siyasi ortamını, özgürlüklerini ve kuralsızlığını/rahatlığını keşfetmeye, tanımaya içalışıyor.
Kitap, belki de çeviri ve/veya baskı hataları nedeniyle zor okunur ve anlaşılır bir metin haline gelmiş. Bir Henry James romanı akıcılığında değil. Diğer kitapları kadar okuma keyfi vermedi.
I just didn't like it at all. Bored out of my mind. At least there is an audiobook on YouTube and I could listen to it while crocheting. Not the best crochet buddy, but crochet made the experience of this somewhat bearable.
🌍Seguint amb la col·lecció Petits plaers, em venia de gust llegir aquest llibre de Henry James i aprofitant el #maignordamericà, doncs he posat fil a l’agulla.
🌎A bord d’un transatlàntic, el comte Otto Vogelstein, que viatja a Nova York, coneix a una jove nord-americana. La finalitat d’aquest viatge és començar una prometedora carrera diplomàtica. Aviat, veurem que el nostre protagonista no entén a la societat nord-americana i hi haurà diàlegs divertits.
🌎El llibre és entretingut i m’ha donat tendresa el protagonista. Una persona que no acaba de trobar el seu lloc i que tindrà alguna que altra sorpresa pel camí.
🌍 Un petit plaer que m’ha permès conèixer l’escriptura de Henry James. M’ha semblat entretingut, per passar una bona estona.
Para mí el estilo de Henry James es un sí rotundo. Esa narración pausada, psicológica, descriptiva, analítica, elegante, sutil, inteligente… Sí. Gracias.
Esta novela es un análisis de un nuevo tipo de mujer que surge en Estados Unidos a finales del siglo XIX desde la mirada de un personaje ajeno procedente del viejo continente.
Ese descubrimiento, esa fascinación y ese choque entre ambas formas de vida darán mucho que pensar al conde Otto cuando conozca a la joven Pandora.
Una maravilla de novela con una introducción que me ha gustado mucho sobre el autor.
En Pandora, Henry James ens presenta Otto Vogelstein, un jove comte alemany que coneix la misteriosa Pandora Day durant una travessia en vaixell cap als Estats Units. Ella és encantadora, intel·ligent i plena d’una energia poc habitual en les dones que ell està acostumat a tractar. Temps després, el destí els retroba a Washington, on Pandora s’ha fet un lloc entre les elits socials. Vogelstein, fascinat i desconcertat alhora, veu en ella tant una possible parella com una figura que desafia els seus esquemes més arrelats.
Pandora no és només un personatge; és un símbol de la “nova dona” americana: culta, independent i capaç de moure’s amb desimboltura en cercles de poder. El seu nom evoca la mítica figura grega “dotada de tots els dons” però també vista amb recel pels homes, com si amagués dins d’ella la capacitat de trastocar l’ordre establert. En Vogelstein, acostumat a la rigidesa aristocràtica, projecta en ella les seves pors i prejudicis, però també la fascinació per un món més obert i menys encotillat.
James juga aquí amb el seu estimat “tema internacional”: el contrast entre el Vell Món europeu i el Nou Món americà. Pandora encarna la jove nació americana, optimista i meritocràtica, que assimila la cultura europea sense subordinar-s’hi. Vogelstein, en canvi, representa una Europa hieràtica que, tot i sentir-se atreta per l’espontaneïtat americana, es resisteix a acceptar-la com a igual. El resultat és un duel subtil de mentalitats, carregat de mirades, gestos i silencis significatius.
Publicada el 1884, Pandora respira el context d’una Amèrica en expansió i d’una Europa aferrada a les seves estructures. És també un relat amb ironia i un toc més lleuger que altres obres de James, com si volgués oferir un final menys tràgic, per exemple, que el de Daisy Miller. Entre el mite clàssic i l’anàlisi social, la història ens deixa amb la sensació que Pandora, fidel a si mateixa, ja havia triat el seu camí molt abans que Vogelstein s’atrevís a imaginar-lo.
Tot i que no l’he trobat una lectura apassionant de principi a fi, he gaudit molt de la prosa de Henry James, que aquí torna a demostrar una mestria absoluta a l’hora de captar matisos i construir diàlegs plens de subtext. El final, amb el seu gir irònic i elegant, em sembla el punt àlgid de la història i li dona una personalitat pròpia dins la seva obra. Potser el que m’ha costat més ha estat el ritme: per ser tan breu, avança amb una calma que de vegades juga en contra de la tensió narrativa. En conjunt, és una lectura que val la pena per l’estil i la intel·ligència amb què retrata el xoc cultural, però que no m’ha acabat de seduir del tot.
Com sempre Viena Edicions compleix amb creix les expectatives en quant a edició. A més, la traducció a càrrec de Xavier Pàmies és excel·lent. Comprar un Petit Plaer sempre és un encert.
Henry James és un altre dels autors que he descobert gràcies a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions.
Només he llegit aquest llibre però m'ha agradat la manera que té James de parlar-nos de la confluència de dos mons, de la dicotomia entre la Vella Europa i Amèrica a través de Pandora i el comte Volgestein, i com ens fa veure que, realment, són cultures i maneres de fer diferents.
El comte, des del meu punt de vista, és un pobre infeliç que anteposa el seu estatus social a la pròpia felicitat. Viatja d'Alemanya a Nova York on farà tasques de diplomàtic, i ell creu que s'adaptarà a la vida americana tot i que no sap si hi serà feliç, però té clar que aquesta no és una qüestió important per algú com ell 😓
A Pandora, en canvi, la descriu com una dona forta, intel·ligent i independent. Una dona feta a ella mateixa que, partint d'un món ben diferent al del comte, aconsegueix allò que es proposa.
M'han atrapat també les descripcions, rigoroses sense resultar carregoses, dels llocs i dels personatges, estan molt ben aconseguits i treballats.
Tot això, explicat amb una subtil ironia i amb un final realment sorprenent, ha fet que hagi gaudit, una vegada més, d'una d'aquestes petites joies. Quina serà la següent?
ESPAÑOL:
Henry James es otro de los autores que he descubierto gracias a la colección Petits Plaers de Viena Edicions.
Solo he leído este libro pero me ha gustado la manera que tiene James de hablarnos de la confluencia de dos mundos, de la dicotomía entre la Vieja Europa y América a través de Pandora y el conde Volgestein, y como nos hacer ver que, realmente, son culturas y estilos diferentes.
El conde, desde mi punto de vista, es un pobre infeliz que antepone si estatus social a la propia felicidad. Viaja de Alemania a Nueva York donde va a trabajar de diplomático, y él cree que se adaptará a la vida americana aunque no sabe si será feliz, pero tiene claro que esta no es una cuestión importante para alguien como él 😓
A Pandora, en cambio, la describe como una mujer fuerte, inteligente e independiente. Una mujer hecha a si misma que, partiendo de un mundo muy diferente al del conde, consigue todo lo que se propone.
Me han atrapado también las descripciones, rigurosas sin resultar cargantes, de los lugares y de los personajes, están bien conseguidos y trabajados.
Todo esto, contado con una sutil ironía y con un final realmente sorprendente, ha hecho que haya disfrutado, una vez más, de estas pequeñas joyas. ¿Cuál será la siguiente?
Pandora is the kind of book that Henry James excelled at writing. In some of his books, such as The American and Portrait of a Lady, James had shown his genius at placing protagonists where cultures and traditions clash and merge, where the Old and New Worlds meet and collide, and where a man, or a woman, caught in the mist of cultural battles can witness the differences – and, ironically, the similarities of both warring sides. We see all these in this book through the experiences of Vogelstein, a count who undertakes a journey from his native Germany to the USA. The count’s study begins immediately the moment he takes the ship to the New World and where he meets Pandora Day, who, like him, also goes through a journey of discovery only in reverse. In the process of his “education”, the count learns that the heart could easily be a student as well as the mind. As he learns more about Pandora, and falls for her, he realizes that in the process of gaining education he can also lose a part of himself.
Henry James is not easy to read – at least in my experience he isn’t. His works can be highly topical. In some cases, he declares rather than show. But this book is very readable. His account of Vogelstein’s transition is quite captivating. James knew the pains and successes of life for those who live in a different environment. Perhaps this is because he was in the know? James himself had undergone some of Vogelstein’s experiences. This, in turn, I can very much relate to. This is perhaps the reason why this book made quite an impression on me. I know what it’s like to live in countries so very much unlike from one another.
Henry James okumayi seviyorum. bu kisacik romaninda da karakterler uzerinden yaptigi amerika avrupa karsilastirmasi, ikili iliskiler, birkac yuzyil oncesinin sosyal aktivitelerinin cekiciligi sonunda bir solukta okunuyor. kendini "gelistiren" bir genc kadin: pandora day. gozu "bir kadinin portresi"nden korkanlar icin tadimlik, damakta kalacagi kesin.
Publicada originalment el 1884, Pandora és un relat sobre les diferències entre europeus i nord-americans a finals del segle XIX. El que més m'ha agradat: al llarg del llibre es fa palès la curta història que tenen els Estats Units. El que menys: és massa curt i hi ha trames que queden poc desenvolupades.
Sincerament se m'ha fet bastant pesat de llegir perquè no li he trobat res d'especial. És, de nou, un home escriotor descrivint un personatge de dona (perfecta, seductora i difícil). Quina maaaandra. A més la història podria perfectament ser Tengo Ganas de Ti però amb frases més ben escrites. Sap greu perquè segurament en Henry James deu tenir coses més xules, de tant conegut que és no?
La història va d'un compte alemany que se'n va per feina a amèrica, i en el vaixell i també a amèrica coneix una tia, la Pandora, que és buf!!! no ha conegut mai cap noia com ella!!! xd (literalment una tia trempada que fa la seva vida i encara no està casada)
Espero que la Blanca Pujals no ho llegeixi perquè tota la producció dels petits plaers em sembla súper tendre i es nota que hi ha hagut molta entrega!
Pandora Day y su peculiar familia ( de aspecto campesino sus padres y sus hermanos desprovistos de clase) regresan a América después de estar dos años en Europa; y lo hacen en el mismo barco que el conde Otto Vogelstein, quien asumirá un puesto como secretario de la embajada alemana en Washington.
El conde Vogelstein, con la mente llena de prejuicios, asume que Pandora es una joven mujer venida a amenos, a pesar de ciertas cualidades que lo impresionan, pero prefiere escuchar a cierta dama y sus críticas hacia Pandora.
Año y medio después se encuentran en una cena con los más granado de la sociedad neoyorquina, y el conde puede apreciar su belleza y refinamiento, pero lo sigue intrigando.
Luego de indagar sobre Pandora a sus anfitriones, estos le comentan que Pandora es una joven “hecha a sí misma”, y poco a poco le va quedando claro lo que implica dicha expresión.
Pero el hecho de que los padres de Pandora sean tan “poca cosa” es lo que impide al conde considerarla una buena candidata para esposa, aunque se atreve a soñar con que sería una buena compañera para escalar peldaños en su carrera y lo sigue impresionando su belleza, alegría y espontaneidad tan auténticas.
Poco después, el conde descubre que ha juzgado mal a Pandora, que se ha dejado influenciar por un par de señoras de la alta sociedad, y se queda con un palmo de narices con el proceder de Pandora.
“Del plato a la boca se cae la sopa”, y “nada es lo que parece” son dos refranes que le vienen bien al Conde Otto Vogelstein.
Una novela corta, con lenguaje enrevesado muy a lo James, pero cuyo mensaje es muy claro en que no nos debemos dejar llevar por las apariencias y primeras Impresiones.
Las elucubraciones del conde Otto Vogelstein, cónsul de Alemania en Estados Unidos, hacia 1884 (si nos atenemos a la fecha de publicación de esta nouvelle), nos llevan a observar de primera mano la forma de pensar profundamente estamental de una Europa que poco a poco dejaba de existir. Los reparos frente a la república, frente a la democracia, frente a la libertad, que podrían aún persistir en los prejuicios sociales de un joven europeo conservador, fueron expuestos sutilmente por el norteamericano Henry James, conocedor como nadie de dichos pensamientos, como que él mismo los advirtió en sus periplos por Europa durante los años que vivió allí. Pero también, conocedor profundo de lo que en la partitura social del mundo representaba Estados Unidos, retrató perfectamente también el arrobo, la inocente insolencia con que los norteamericanos poco a poco se apoderaron del mundo. Pandora Day, básicamente, representa el nuevo prototipo generado por el primer siglo de la república en una nación libre, una mujer hecha a sí misma, una "self made woman", anticipación decimonónica del "self made man" de los 50´s norteamericanos, que implantó el capitalismo y transformó el mundo. Una mujer fuerte, autónoma, inteligente, instruida, sin complejos. Sin complejos, como la nación de la que proviene.
Un opúsculo excepcional, con una gran traducción (Impedimenta). No hay duda de que Henry James me cautivó con su elegante y sutil forma de escribir. Amé el final, para nada esperado en una novela romántica de la época y las potentes personalidad y voz de la inigualable Pandora.
Un Henry James bastant soporífer en una traducció de Xavier Pàmies, cosa que és garantia d'un cert entreteniment lingüístic, però res més enllà. Prescindible.
Otto Vogelstein es un joven conde alemán emprende un viaje a América para trabajar como representante de su país allí. Durante la travesía conoce a Pandora Day, una joven de una familia sin grandes riquezas de la que no le hablan demasiado bien. Pandora es una mujer que no le dejará indiferente. Tiempo después se la vuelve a encontrar moviéndose entre los círculos más altos de la sociedad.
Tengo que reconocer que las novelas de Henry James no me resultan indiferentes. En el caso de Pandora es una historia breve que escuché en audiolibro y aunque me gustó hubo momentos que me perdía con el argumento.
Henry James tiene un estilo de escritura muy particular y considero que tienes que conectar con él para llegar a disfrutarlo al 100%. Sin embargo, creo que es un autor al que merece mucho la pena acercarse ya que retrata de una forma incomparable la sociedad americana del momento.
Estas novelas breves que tiene el autor creo que son una buena forma de ir acercándose a él como escritor antes de meterse quizá en obras más grandes y más largas. Pandora es la historia de una mujer que se hace así misma. Esto es algo que me gusta de las novelas de Henry James, los personajes femeninos que crea suelen luchar por lo que quieren y no dejarse amilanar.
Sin duda, seguiré leyendo a Henry James porque a pesar de que al principio me cueste entrar en sus historias al final merece la pena.
Un ruc m'ha semblat el comte! I la Pandora una dona empoderada.
Aquesta col·lecció em té enamorada. M'omple de tendresa la darrera pàgina de tots els llibres: "La primera edició de PANDORA de Henry James, es va acabar d'imprimir un vespre d'hivern molt fred en què lluïa una esplèndida lluna de quart creixent".
Un aristócrata alemán choca con la nueva clase alta americana, con la que no sabe desenvolverse correctamente. Esperaba quizás un poco más de este libro, tiene poco profundidad.
Una novela cortísima en dónde el auto hace confluir todas las tramas recurrentes que aparecen en la literatura que le encumbró: la tensión entre Europa y América, la inmovilidad entre clases y el prototipo de una nueva mujer que empieza a surgir a finales del XIX.
.En las novelas de Henry James el argumento es lo menos importante, lo que resalta es aquella relación entre los personajes los silencios, las elipsis, los detalles sugeridos que el lector tiene que interpretar, lo que puede ser un motivo para que no pueda gustar a cualquier lector. Pese a que es un relato breve, se necesita ir despacio, pues el ritmo es pausada y reflexiva, aparentemente es una narración sencilla, pero es realmente profunda.
Esta es la segunda novela que leo del autor y deseo seguir leyéndolo.